L20-2011 SPOT GOOGLE APPS

http://www.youtube.com/watch?v=O6kIc-hxjvA

Quan se’ns va plantejar la tasca del vídeo vam pensar que en un principi no semblava tan complicada com la de la ràdio. Estàvem molt motivades i vam començar a pensar idees per fer un spot divertit, dinàmic que promocionara aspectes com la no violència, la prevenció d’infermetats sexuals... però la idea va estar durant poc de temps en la nostra ment ja que el mestre ens va proposar un tema i ens havíem de cenyir a aquest. Primerament, ens vam desmotivar una mica ja que desconeixíem bastant el tema, però ràpidament ens vam posar a informar-nos al voltant de Google Apps, què és, de quines ferramentes consta, per què s’empra cada eina,... A continuació, vam decidir seleccionar entre les diverses ferramentes de Google Apps les que ens pareixien més interessants per als estudiants de la UJI ja que amb 30 segons de spot era impossible promocionar-les totes. Una vegada informades havíem de pensar com seria el spot. Com que en les tasques anteriors ja havíem treballat amb fotos vam pensar que seria millor treballar aquesta vegada amb vídeo, així que ens vam oblidar de la idea de fer un stop motion. Volíem fer un vídeo diferent als que ja havíem vist a Youtube dels cursos anteriors i ens van sorgir diverses idees. Finalment, vam decidir treballar amb la següent:

“El vídeo reflexarà el camí que els estudiants de la UJI han de seguir en el seu futur més proper. Així hi haura diferents trajectes a elegir. Uns estaran relacionats amb les eines del passat on molts s’han quedat estancats, i els altres amb les eines de Google Apps que substitueixen les anteriors i condueixen com no a resultats més productius i afavoridors per al present de la societat".

Vam pensar que seria bonic reflexar el camí al terra amb guix de diversos colors i que es  vegeren els peus d’una persona recorrent el camí cap al futur deixant de banda aquells trajectes relacionats amb eines que ja han quedat obsoletes.

Després, vam decidir com compararíem les eines del Google Apps amb altres eines del passat que de alguna manera han quedat substituïdes per aquestes. Així cadascuna ens vam encarregar de reunir unes eines i portar-les per al dia de la gravació.

També vam pensar que a la fi del camí havíem d’escriure una frase que representara l’evolució, el canvi. Així vam escriure " El futur amb Google Apps".

Pel que respecta als títols de crèdit volíem que compartirem amb el vídeo el mateix format per això també estan escrits al terra, com el dibuix del camí i els dos títols, el de l’inici del recorregut i el del final.

El dia de la gravació el primer que vam fer va ser dibuixar a terra el camí amb el guix de colors, tenint en compte que no fora molt llarg ja que l’havíem de recórrer en tan sols 30 segons. Després vam disposar els diferents objectes al seu lloc, vam escriure les frases i els títols de crèdit i vam realitzar la gravació. Millor dit les gravacions perquè com sempre no va eixir a la primera.

Una vegada gravat el vídeo vam seleccionar la música adequada a Jamendo tenint en compte que aquesta tinguera una llicencia Creative Commons. En vam escoltar moltes i molt variades entre elles i després vam seleccionar la que més ens agradava. Tot seguit la vam tallar amb el Movie Maker perquè s'adaptara a la duració del vídeo i la vam unir a aquest també amb Movie Marker. Per donar lloc a un efecte una mica diferent li vam aplicar un filtre al vídeo final ja que a totes ens agradava com quedava.

Finalment sols quedava la feina de penjar-lo. Per fer-ho ens vam obrir un compte a Youtube i el vam penjar a la xarxa per què tots el pogueren veure. Açò no va ser gaire fàcil ja que a l’hora de penjar-lo si que es veia la imatge però la música no s'escoltava. Finalment vam solucionar el problema llevant la veu de la gravació del vídeo i deixant solament el àudio i el vam penjar a la xarxa.

Nosaltres estem molt contentes amb el resultat ja que creiem que compleix amb la seva finalitat. Esperem que agrada a tots aquells que el vegen. 

"L20- 2011" RADIO

RADIO COLE on Spreaker

Ninguna de las componentes del grup había tenido ninguna experiencia con la radio ni en el colegio ni en el instituto por lo que desconocíamos por completo en que consistía este trabajo. Por ello, antes de empezar a trabajar hizo falta que nos informáramos y leyésemos sobre el tema para saber en qué consistía esta actividad. Para ello consultamos diferentes blogs y webs de centros escolares en los que se había realizado esta actividad para ver que tipo de tareas realizaban y conocer un poco mejor el mundo de la radio escolar.

Nos sorprendió la gran cantidad de centros en los que se realiza ya que pensábamos que no era muy habitual debido a las instalaciones de las que precisa. Pero vimos como no era un hecho tan aislado y que, además con unos pocos recursos se podía conseguir una radio original, variada y educativa.

Como lo primero que teníamos que hacer era el proyecto, nos centramos en leer los de diferentes centros para coger ideas y ver los puntos claves que tenían que aparecer en éste. Luego nos dispusimos a redactar el nuestro, aunque lo hemos modificado a lo largo de la realización de la tarea. Con el proyecto aprendimos las ventajas que puede aportar una tarea como ésta sobre el aprendizaje de los niños y la multitud de objetivos educativos que se pueden alcanzar con la radio. También nos propusimos hacer un proyecto diverso y dinámico y por ello cargado de cuantas más actividades mejor.

La tarea se demoró más de lo que pensábamos ya que hacer un proyecto supone tener ideas, organizarlas, redactarlas y sintetizarlas de una manera clara, precisa y concisa para que lleguen al lector.

Por lo que respecta al personal implicado en la radio, nuestro objetivo desde un principio fue que no involucrara únicamente a los alumnos sino también que existiese un compromiso por parte de los profesores, de la familia y las asociaciones relacionadas con la comunidad educativa. Y es que la radio puede ser un recurso muy importante para fomentar la implicación de los padres en la educación de sus hijos.

Otro aspecto bastante dificultoso a la hora de realizar el proyecto fue concretar los medios necesarios para implantar una radio en un colegio ya que no sabíamos con exactitud si se necesitaba o no emisora, amplificador…para aclararlo consultamos en diversas páginas web y creemos que el resultado final es el correcto.

Después de realizar el proyecto nos centramos en el guión de radio. Debíamos concretar en tan solo cinco minutos lo que habíamos escrito a lo largo de todo el proyecto. En un primer momento pensamos hablar solo de los programas, explicando uno a uno en qué consistirían, pero aún así el tiempo no era suficiente. Por ello, finalmente decidimos nombrar únicamente los programas, ubicándolos dentro del curso al que se asocian pero sin detallar su contenido, dejando esta labor para programas sucesivos. De esta manera nos quedaba el tiempo suficiente para poder mencionar también aspectos importantes como algunos objetivos, contenidos y evaluación. Intentamos que el programa no resultara monótono y que tuvieran cabida los aspectos que a nuestro parecer eran más importantes.

Después de hacer el guión, realizamos la grabación utilizando el Spreaker. Teniendo en cuenta que éste se encuentra en inglés nos resultó difícil averiguar como funcionaba, debido a esto la técnica de sonido empleó mucho tiempo para entender su funcionamiento. En la página Web se puede comprobar que hemos realizado diversas pruebas, entre esas dos grabaciones se pueden notar los cambios de calidad que se han ido haciendo progresivamente.

Encontramos Spreaker un programa muy útil tanto para Educación Infantil como para la vida diaria ya que te permite comunicarte y expresarte con el resto del mundo. Nos ha sorprendido ver que diversas personas han entrado a escuchar nuestra grabación y esto nos verifica que es un instrumento de comunicación. Por otro lado, queremos decir que tuvimos problemas a la hora de la grabar ya que la música parecía tener eco y esto provocaba un efecto muy poco agradable, la técnica al final pudo solucionar en parte este problema ya que se dio cuenta de que era motivo del volumen del portátil. En el momento de grabar, todas estábamos muy nerviosas con ganas de ver el resultado al que tanto nos había costado llegar, pero queremos destacar que fue muy divertido y a la vez motivador. En el proceso de grabación tuvimos que parar algunas veces debido a que nos entraba la risa, nos hacíamos bromas, las locutoras se perdían, la técnica se olvidaba de poner los efectos y la productora que hacía las fotos muchas veces nos desconcentraba. En fin, fue todo una gran experiencia.

Otro punto a destacar es la creación de la página Web, esta tarea fue compleja ya que nos decidimos realizarla a través de Wix. Este programa estaba en inglés y  nos resultó difícil realizar tareas como incrustar la grabación de radio. Finalmente, una vez incrustada esta grabación todo fue en marcha hasta que realizamos algunos cambios y  éstos no se guardaban  y tuvimos que volver a hacer ciertas partes. Podemos decir que estamos muy contentas con el resultado ya que nos ha quedado una página muy divertida para Educación Infantil y para todas las personas que quieran entrar, creemos que ésta es muy útil no sólo para nosotras sino también para todo el que necesite información de cómo realizar una radio escolar.

Finalmente todas decidimos que sería original hacer un making of de como grabamos el programa de radio con flickr. Así aprovechamos lo aprendido en la tarea anterior para hacer una presentación y vernos como grabamos el programa.

Nos ha parecido una actividad larga para el periodo de tiempo que teníamos para entregarla pero aún así estamos satisfechas con nuestro resultado y esperamos que la gente que visite nuestra Web y escuche el programa sepa valorar el trabajo que hay detrás y que sobretodo disfruten con él.

http://www.wix.com/annabenasal/radio-cole

#L20-2011 El meu món: un món ple de color!

Aquest treball dels que hem fet al llarg de l’assignatura és el que més m’ha agradat ja que la fotografia és una de les meues majors aficions.

Abans que res vaig estar pensant quines coses podia incloure al treball...És difícil resumir el teu món en únicament deu imatges... Però pense que finalment he aconseguit triar les fotos més significatives.

Per tal de fer-les vaig escollir objectes ja que no volia que isqueren persones a les fotografíes per tal de respectar la seua privacitat. Per això la única persona que ix a les imatges sóc jo, i tan sòls apareix la meua boca.

El motiu pel que vaig triar aparèixer a les fotografíes és perquè em pareixia original que, ja que es tractava del meu món, apareguera alguna part del meu cos en ella. Vaig escollir que fóra la boca perquè vaig pensar que la composició de la fotografia en vertical amb la boca com a recolçament quedaria cridaner.

Després de ferme les fotografíes les vaig estar retocant amb el programa “Adobe Photoshop” per tal d’aconseguir un resultat més divertit.

Una volta vaig tindre les fotos fetes em vaig crear el conter en Flickr. La veritat és que no em va resultar molt complicat. Simplement vaig seguir els passos que se m’indicaven i vaig reomplir la informació que se’m demanava.

Tot i així, encara he d’utilitzar més Flickr ja que encara que haja aconseguit pujar les fotos i unir-me al grup de classe, considere que em queda molt per aprendre i que únicament es pot fer mitjançant la pràctica.

Per tal de fer el conter vaig llegir sobre el tipus de llicències perquè no sabia molt bé que era això de “creative commons” i he aprés un poquet sobre les diferents llicències que hi ha. Pense que és molt important saber quin tipus de llicència es tria ja que crec que moltes persones es fan conters sense saber qui pot veure o qui pot accedir a la seua informació, fotografíes...

La part del treball que més dificultosa m’ha semblat ha sigut la de fer el pas de diapositives per mostrar les fotos al blog. Mai havia fet res paregut, pel que anava un poc perduda. Per tal de fer-lo vaig estar llegint a la xarxa explicacions d’altra gent però parlaven d’altres llocs web i no d'aquest...Junt amb la meua companya Carmen vaig estar provant diferents aplicacions de Flickr però no vam donar amb la resposta de com es feia...Finalment, gràcies a l’ajuda d’un amic que té un blog de fa temps vam saber com es feia. La veritat és que és més fácil del que m’imaginava però com mai ho havia fet, no sabia on es trobava eixa eina.

A la fi, vaig poder fer la presentació per tal de pujar-les al blog.

M’ha agradat molt aquesta tasca perquè m’ha paregut la que més ha potenciat la nostra creativitat ja que era més lliure. A més, crec que Flickr pot ser molt útil per tal d’organitzar-te les fotografíes amb la seguretat que no les vas a perdre, sinó que sempre estan a la xarxa, a la vegada que les pots compartir fàcilment amb la gent.

Per últim, el pas de diapositives pense que ens pot ser de molta utilitat per si alguna volta volem mostrar diverses imatges d’un projecte de treball o qualsevol activitat ja que et permet mostrar imatges amb l’ordre que tu tries.

Espere que vos agraden les imatges del meu món!

"L20-2011" Les NTIC als currículums d'Educació Infantil

La informació que he extret dels currículums del primer i segon cicle d’Educació Infantil i de les lectures d’alguns investigadors envers el tema de les NTIC a l’escola són les següents:

-Tant als objectius del primer com del segon cicle d’Educació Infantil apareix el de descobrir les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que acostar-se a les noves tecnologies és un requeriment dels cicles d’Infantil.

Aquesta idea torna a aparèixer a l’apartat de “Els llenguatges: comunicació i representació” de ambdós currículums ja que el bloc 4 d’aquest explica com a aquest cicle s’ha de produir una iniciació en la utilització de les NTIC, a més de l’acostament a produccions senzilles i breus mitjançant aquestes.

- A l’apartat “El coneixement de si mateix i l’autonomia personal” del decret del segon cicle d’Educació Infantil, tornen a aparèixer les tecnologies de la informació i la comunicació, explicant com poden resultar molt útils per als xiquets al utilitzar-les com un recurs didàctic i de projecció de futur dins d’aquest àmbit. És a dir, se’ns presenten com una eina mitjançant la qual els nens poden conèixer-se a si mateix i adquirir certa autonomia.

- Al següent apartat del mateix decret, “El medi físic, natural, social i cultural”, apareixen de nou les noves tecnologies de la informació i comunicació, exposant en aquest cas com aquestes amplien els nostres coneixements del món i per això, han d’estar presents a l’aula ja que constitueixen un vehicle d’aprenentatge. De fet, en els objectius d’aquest bloc es nomena el descobrir a través de les NTIC diferents elements del món a que es pertany.

- Al tercer apartat d’aquest decret, “Els llenguatges: comunicació i representació” , també apareixen les NTIC, explicant com aquestes compleixen dues funcions: per una banda, constitueixen un recurs didàctic per desenvolupar els continguts de les diferents àrees i per altra, s’ha d’educar en el coneixement d’aquests, sent ells mateixos un objecte d’estudi. Aquesta distinció es deu a que les NTIC són una eina per a treballar a la volta que un tema a treballar.

- Per últim, als criteris d’avaluació d’aquest segon decret també s’anomenen les NTIC ja que una de les exigències d’aquesta etapa és iniciar-se en el seu ús i aprendre a utilitzar-los com un mitja per tal de desenvolupar habilitats artístiques i comunicatives, a més d’aprendre a aprendre.

Després d’informar-me sobre com les NTIC han d’estar presents a ambdós cicles d’Educació Infantil, especialment al segon, considere que és molt important que nosaltres com a futures mestres ens formem en les noves tecnologies de la informació i comunicació, ja que si nosaltres no tenim un coneixement sobre aquestes, no podrem transmetre aquest als nostres alumnes.

Considere que les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia i que cada volta açò anirà a més, per tant em pareix que educar als nens en aquestes des de ben menuts és molt important.

A més, les NTIC es poden utilitzar per tal de treballar altres assignatures, oferint moltes possibilitats i avantatges.

Per acabar, ja que les NTIC formen part dels currículums i de les nostres vides, pense que les escoles haurien de contar amb més recursos per tal de treballar-les ja que en ocasions hi ha mancances de material que dificulten el treball d’aquestes.

#L20-2011 Reflexió sobre els blocs

A la primera entrada del bloc faré una reflexió sobre les coses que he aprés llegint, visitant i configurant el meu bloc, tal com ens ha demanat el mestre.

Tot i que no hi sé molt sobre informàtica ni Internet, he de dir que ja havia reparat en l’existència dels anomenats “blocs”, però el cert és que desconeixia ben bé en què consistien ja que mai els havia prestat molta atenció.

A més, creia que els blocs tenien més a veure amb un diari personal (relacionant-los amb allò que conec dels metroflogs i fotologs) i no tant amb allò de compartir diferents informacions, com he pogut comprovar al fixar-me més detingudament.

A l’hora de fer el meu bloc la veritat és que no hi he tingut cap problema i m’ha paregut més senzill del que m’esperava. Quan el mestre ens va comentar la tasca que havíem de fer, no estava molt convençuda de que m’anara a aclarir, però el cert és que he sigut capaç de fer-lo i m’he sentit satisfeta al comprovar-ho.

Llegint la informació dels enllaços que ens va deixar el professor, m’he assabentat dels elements que formen part del blocs, les oportunitats que t’ofereixen...i a més he conegut el significat de paraules més tècniques com permalink, blogalifòbia (desconeixia per complet que es poguera tindre fòbia als blogs), bloguear, blogroll...

Visitant diferents blocs, m’ha sorprés la gran quantitat que hi existeixen en comparació amb els que m’esperava trobar. Especialment, m’han cridat atenció els que es refereixen a educació. La veritat és que estic convençuda que he hagut d’entrar a molts i realment no he sigut conscient ja que en ocasions estic tan centrada en trobar la informació que busque que no em fixe en la web o bloc on es troba.

Per altra banda, el concepte de “edublog” m’ha cridat molt l’atenció i considere que és una ferramenta molt útil tant per als mestres, com per als pares i els alumnes ja que els permet conéixer diferents recursos i eines per a treballar. Pense que molts mestres es tanquen molt en el món de la seua aula i que el blog el que ofereix és l’oportunitat d’interaccionar i aprendre els uns dels altres i traure el màxim profit al treball d’un company, al mateix torn que oferir les teues idees.

Crec que els mestres amb blocs que mostren els seus treballs tenen un gran mèrit ja que dediquen temps i energia en compartir amb la resta del món allò que consideren interessant i pense que és just que els que ens beneficiem d’aquests, els oferim també el nostre treball per si els interessa.

Per altra banda, m’ha sorprés la gran quantitat de material didàctic que es pot trobar als blocs: des de manualitats, videos, jocs online, contes fets pels xiquets... hi ha alguns que realment mostren una gran dedicació per part del docent. És per això que m’ha paregut molt bona idea que es premien als millors blocs ja que pense que ho mereixen i que, a més a més, pot ser un incentiu a que la gent es comprometa més amb aquests, tot i que pense que la gent que té un bloc educatiu no ho fa pel premi sinó per compartir allò del que disposa.

Pels blocs educatius que he estat veient, poden anar dirigits tant a ell mateix, com a altres mestres, pares o alumnes...M’ha cridat molt l’atenció un d’un mestre de primària en que apareixia la descripció de com a la seua aula havien treballat d’una forma artística i original els aparells dels cos humà i als comentaris eren els mateixos xiquets els que li posaven que els havia paregut la manera de treballar o que no els havia agradat...Crec que aquests blocs no únicament serveixen per compartir les idees entre els mestres sinó que també poder ser un al·licient motivador per als alumnes, el saber que el seu treball estarà publicat i tothom el podrà veure i inclús, podrà ser utilitzar per altres nens. A més, els pares dels propis alumnes poden veure que fan els nens a l’aula i implicar-se més en la seua educació.

Després d’estar veient blocs m’he adonat que la informació s’ha de compartir i que si tots ho férem, podríem aprendre molt més els uns dels altres, innovar molt més a l’aula i trencar amb la rutina que en moltes ocasions es presenta a les escoles per utilitzar com a únic recurs didàctic el llibre de text.

A més el bloc no et permet únicament veure i compartir diferents materials sinó també comunicar-te, podent demanar consells, donant-los tu, preparar algun projecte conjuntament...És per això que opine que el bloc és una eina que pot servir als mestres a continuar aprenent dels companys i a millorar en la seua tasca com a docent.